La nova etapa requereix una estratègia clara per al futur dels mitjans de la CCMA, basada en criteris de:
- professionalitat i qualitat
- independència dels poders públics, dels partits polítics i dels interessos empresarials
- funció de mitjà públic
- garantia de pluralisme

També exigim que, en aquesta nova etapa, les informacions sobre els nomenaments en el si de la CCMA no estiguin envoltades de l’alt grau de politització a què hem assistit.

És més, seria desitjable que les informacions referides a la CCMA deixessin de dependre de les seccions de política, com ha estat el cas en tots els nomenaments, i, sobretot, que els professionals de TV3 i Catalunya Ràdio deixéssim d’assabentar-nos-en pels diaris.

Amb un agreujant, les càmeres de TV3 no han pogut obtenir imatges de la reunió del Consell de Govern en què s’han formalitzat els nomenaments.

8 de maig de 2008

Reiterem la proposta d’un pacte per a la producció interna que posi en ple rendiment les funcions socials i les capacitats productives dels mitjans públics audiovisuals de la Generalitat de Catalunya, garantint la plena ocupació de recursos tècnics i dels treballadors.

Aquesta és la prioritat del moment i cal potenciar amb urgència els mitjans de comunicació de la CCMA com a productors de continguts en totes les seves plataformes de difusió, assumint els reptes tecnològics des d’una perspectiva de servei públic. Reclamem a les noves directores, un compromís clar amb la plantilla i amb la producció interna per recuperar la il·lusió dels treballadors.

Sant Joan Despí, 8 de maig de 2008

La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) expressa la seva preocupació per la persecució que pateix el periodista peruà Paul Garay per part de les autoritats d'aquest país. Aquest informador ha estat víctima d'un intent de segrest i de seguiment continu durant el mes d'abril, a la ciutat de Pucalpa, després d'acusar diversos alts càrrecs públics de cometre diferents il·legalitats. A causa d'aquest assetjament, Garay es veu obligat a mantenir-se ocult.

Garay, director d'un setmanari local, ha afirmat que el volen assassinar i fa responsable d'això a l'alcalde provincial Luis Valdez, a qui ha denunciat per l'assassinat del periodista Alberto Rivera, i a l'expresident regional d'Ucayali, Edwin Vásquez López, a qui ha acusat de diferents irregularitats urbanístiques quan exercia el seu càrrec. El periodista peruà ha dit, des de la clandestinitat, que personal de seguretat de Vásquez López van intentar segrestar-lo a la emissora de ràdio on transmetia el seu programa Hora 12. Aquest programa ha estat cancel·lat.

L'alcalde Valdez va ser declarat innocent de l'assassinat del periodista Alberto Rivera, qui va morir de dos tirs el 21 d'abril de 2004. El judici, segons organitzacions professionals i de defensa dels drets humans, va estar plagat d'irregularitats. L'Oficina de Drets Humans de l'Associació Nacional de Periodistes del Perú ha denunciat que, en el que va de 2008, un total de 53 periodistes han sofert agressions físiques, verbals, amenaces, fustigacions, pressions judicials i escoltes il·legals. En els últims deu anys han estat assassinats gairebé 50 periodistes.

La Junta Executiva Federal de la FeSP exigeix de les autoritats peruanes que donin protecció i que cessin les amenaces i agressions, tant a Paul Garay com als periodistes peruans i als qui defensen els drets humans i denuncien la violació de la llei.

8 de maig de 2008

A banda de l’absoluta improcedència de la petició, que ignora tots els mecanismes previstos de vigilància i supervisió de la tasca informativa de les empreses de la CCMA, l’argumentació denota un gran desconeixement de les tècniques habituals de realització d’un programa d’entrevista, on apareixen en pantalla de fons els referents de la pregunta que en aquell moment es fa a l’entrevistat. Per això es veia la imatge de José Luis Rodríguez Zapatero quan s’interpelava José Montilla sobre temes relacionats amb el govern central.

Fa uns mesos, Manel Mas ja ens va sorprendre, en plena aprovació de la Llei de la CCMA, reclamant la privatització de TV3, amb l’argument, ara reiterat, de que com que estava esbiaixada cap al partit majoritari de l’oposició, el millor era que ho fos del tot, sense despesa per al contribuent.

Esperem que l’opinió personal de l’antic alcalde de Mataró no sigui representativa, ni en un cas ni en l’altre, del partit al qual pertany.

Sant Joan Despí, 2 de maig de 2008

Enguany la situació no és diferent. Assistim constantment a les agressions que des dels poders polítics i econòmics es fan al dret de la ciutadania a rebre una informació veraç i de qualitat. I és per defensar aquest dret que fa anys que reivindiquem mesures legislatives com les que hi ha a la pràctica totalitat dels països del nostre entorn. Per això reclamem als Parlaments català i espanyol que impulsin les reformes legislatives necessàries per garantir el dret constitucional a la informació. Propostes com l’Estatut del periodista professional (que s’ha tornat a presentar al Congrés dels Diputats), la Llei dels drets laborals dels periodistes (que protegeixi el col·lectiu dels col·laboradors o periodistes a la peça) i la Llei Audiovisual pendent, junt amb la d’un Consell estatal de l’audiovisual són mesures que haurien de servir per dignificar les condicions laborals dels periodistes reforçant la seva independència enfront de les pressions empresarials, polítiques i econòmiques de què sovint són objecte.

Per això convidem els professionals de la informació a participar en els diversos actes que es faran arreu de Catalunya per commemorar l’1 i el 3 de maig. De manera especial, també convidem els informadors a participar en l’Assemblea de Periodistes de Catalunya del pròxim 7 de juny, on es vol discutir sobre la situació al sector i, sobretot, aportar solucions que permetin millorar les condicions en què els periodistes realitzem el nostre treball. L’SPC compleix enguany 15 anys i vol continuar sent un referent en la lluita per la dignificació de la professió i per això ens mobilitzem al mateix temps pels drets laborals i professionals dels informadors.

Finalment, el Sindicat vol expressar en aquest 1 i 3 de maig la seva solidaritat amb tots els companys que arreu del món són víctimes de la violència perpetrada a instàncies de governs dictatorials o d’organitzacions criminals, o per la seva presència en conflictes bèl·lics. I recordem que els periodistes, quan hi arrisquen la vida, és per defensar el dret a la informació de la ciutadania.

Barcelona, 30 d’abril de 2008

La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) rebutja la decisió de la jutge de Barcelona Elena Carasol, qui ha requerit a quatre mitjans de comunicació que no publiquin informació sobre un crim perquè aquesta investigació està declarada secreta.

En els seus requeriments -que ha dirigit a El Periódico de Catalunya, El País, Cadena Ser i Catalunya Ràdio-, la titular del Jutjat d'Instrucció número 25 de Barcelona indica que si els periodistes difonen alguna dada sobre aquest assumpte incorreran «en un delicte de revelació de secrets i desobediència a l'autoritat judicial».

La Junta Executiva Federal de la FeSP mostra la seva sorpresa davant aquesta decisió judicial, perquè el delicte de revelació de secrets només pot cometre'l el funcionari que tingui l'obligació de custodiar un sumari i no el periodista, que es limita a complir amb la seva obligació de buscar informació per mitjans lícits -com en aquest cas- per transmetre-la a la ciutadania.

Aquest requeriment judicial és un atac directe al dret constitucional dels periodistes a comunicar informació veraç i, en conseqüència, també al dret de la ciutadania a rebre aquesta informació. La llibertat d'informació té uns límits establerts constitucionalment, que els periodistes estan obligats a respectar-los, i la declaració de secret d'una investigació judicial no és un d'aquests límits.

Des del màxim respecte a la independència judicial, la FeSP demana al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i a la Fiscalia General de l'Estat que facin el que estigui en les seves mans per a posar sentit comú davant tan lamentable resolució judicial.

29 d'abril de 2008

Amb el lema Periodisme malalt, un risc per a la democràcia, el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) convoca una assemblea oberta a tots els professionals de la informació per tal de debatre sobre els reptes del sector i, sobretot, aportar-hi solucions. La trobada es farà a Barcelona el dia 7 de juny, a la sala d'actes del centre cívic del Parc - Sandaru, al costat del parc de l'Estació del Nord, al districte de Sant Martí.

L'Assemblea tindrà quatre meses. La primera amb el tema: Amenaces al dret a la informació, Desregulació i precarització a les empreses de comunicació. La segona, La pèrdua de protagonisme dels periodistes a les empreses de comunicació. La tercera, Periodistes a comarques i mitjans locals, la precarietat laboral i professional com a bandera. I la quarta, Propostes per a la dignificació de la tasca del periodista en una societat veritablement democràtica. L'assemblea coincideix amb la celebració del 15è aniversari del Sindicat, constituït el 19 de juny de 1993.

L'SPC creu que el periodisme està greument amenaçat per factors de tot tipus i que cal que els professionals de la informació hi diguin la seva. Molts periodistes són objecte de pressions polítiques, econòmiques i empresarials. Unes pressions afavorides per les precàries condicions laborals que en molts casos pateixen els professionals, fet que acaba provocant un greu deteriorament del dret a la informació de la ciutadania.

Per tal de posar tot això sobre la taula i generar un debat obert, el sindicat ha cregut convenient convocar aquesta assemblea, en un moment en què creiem necessari un revulsiu dins de la professió. Per canalitzar la informació i les propostes que es vulguin fer de cara a l'assemblea, hem impulsat un blog Assemblea. L'SPC demana a la professió que assumeixi aquesta convocatòria com a una oportunitat per dignificar les nostres condicions de treball, tant les laborals com les professionals. I demana també a la ciutadania que encoratgi aquesta tasca, que té com a principal objectiu millorar la qualitat de la informació.

Barcelona, 29 d'abril de 2007

Desitgem, però, que l'acord hagi estat fruit de la responsabilitat del Consell de Govern, i no de negociacions polítiques per les altures, que demostrarien que el Consell és només un instrument al servei dels partits, i no de la independència i la professionalitat que és l'objectiu de la nova Llei de la CCMA.

Més concretament, esperem que el pacte sobre el nom que durant setmanes havia bloquejat el nomenament no tingui com a contrapartida altres compromisos en les direccions de TV3 i de Catalunya Ràdio, de manera que es procedís a un repartiment dels mitjans de la Corporació tal i com s'ha fet durant anys a Itàlia, amb l'anomenada lottizzazione.

Els mitjans de la Generalitat han de ser sobretot públics, i si els grups polítics representen la sobirania popular, també han de garantir el dret constitucional a la informació veraç i rigorosa i els drets i garanties dels professionals i del públic d'acord amb el model de les democràcies avançades.

Esperem que el capítol de descarnada visualització de la confrontació partidista pel control d'aquests mitjans obri pas a un nou període en que la Llei i els nomenament garanteixin un blindatge suficient per a la seva independència, neutralitat i professionalitat, i la dels seus treballadors, que és el que la societat catalana mereix.

Barcelona, 25 d'abril de 2008

Davant l’ús partidista que s’està fent d’aquesta situació des dels mitjans de comunicació i la sensació de desgovern que crea entre els treballadors dels mitjans de la CCMA, el president del Consell de Govern ha considerat necessari demanar l’empara del Parlament per tal que els grups parlamentaris deixin treballar els membres del Consell amb la independència de criteri que els exigeix la llei o, en el seu defecte, que la modifiquin perquè estableixi un sistema de decisions que no permeti la paràlisi de les empreses que en depenen.

En la carta, el president del Consell de Govern ha expressat al Parlament el seu agraïment als treballadors de la CCMA per la professionalitat que demostren diàriament així com als quadres directius que fan funcionar cada dia les empreses amb absoluta normalitat, circumstància que s’ha compromès a garantir mentre el Parlament prengui les decisions que permetin desllorigar l’actual situació.

Barcelona, 24 d’abril de 2008

Fa quasi dos mesos que Joan Majó va plegar de director general de la CCRTV. Albert Sáez, President del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i director general en funcions, afirma que el bloqueig per elegir director general no obeeix a raons polítiques. Però cada cop costa més de creure, per la pròpia composició del Consell, feta sobretot per raons de confiança política, i per la indissimulada intervenció pública de dirigents de partit. Un Consell format per gestors i experts amb independència política de criteri, i conscient de la urgència de dotar de directrius clares les empreses de la Corporació, no reproduiria la dinàmica de confrontació parlamentària basada en l’interès tàctic més espuri.

Per això, i aprofitant que els fets han donat la raó als que vam criticar els darrers canvis a la llei, la concepció de repartiment per quotes, i la tria de consellers, basada sobretot en la fidelitat política, ja seria hora de rebobinar i fer bé el que, a la recerca d’un consens polític, va afavorir la vulneració posterior del model previst a la nova Llei. Un canvi ràpid de la Llei és possible, retornant a la concepció d’uns mitjans de la Generalitat independents del govern però també del partidisme. Però això no pot fer-se en clau novament contrària a la Llei, amb un tacticisme de mires curtes i en una dialèctica govern-oposició.

Reclamem que si es manté la impotència del Consell de Govern de la CCMA, el Parlament reformi la Llei i retorni al text anterior a les esmenes finals. És a dir, que es retorni al Consell de l’Audiovisual de Catalunya la potestat de proposar al Parlament els candidats al Consell de Govern, proposats no sols pels grups parlamentaris sinó també per la societat civil; i que es limiti a 9 o a 7 membres els integrants del Consell de Govern, obstaculitzant així la concepció del Consell com a reproducció de la composició parlamentària. Així s’estalviaria la discussió purament tacticicista sobre les majories de 2/3 o de 3/5 parts, i també burocràcia i diners.

Els professionals de la Corporació i el conjunt de la societat en sortiríem guanyant.

Sant Joan Despí, 23 d’abril de 2008

L’Estatut ve a reforçar els mecanismes per avançar en la independència i la professionalitat a les empreses de la Corporació RTVE, i ha de servir per vigilar des de la base el dret a la informació de la ciutadania, un principi constitucional que és garantia d’una opinió pública ben formada.

Des de Catalunya, a més, s’ha aconseguit tenir tres representants en els Consells d’Informatius d’àmbit estatal: dos en el de televisió, i un en el de ràdio. Es garanteix així que els problemes o conflictes professionals que puguin sorgir en els centres de Catalunya poden ser aportats directament per representants elegits des d’aquí.

Per tot això reiterem la crida a participar massivament en el referèndum per aprovar l’Estatut i a fer-ho afirmativament per poder disposar d’una eina legal que empari drets com la clàusula de consciència.

Les limitacions que pugui tenir l’actual projecte poden ser superades més endavant amb reformes que millorin els continguts : però cal començar a caminar per no malbaratar els 20 anys de lluita per a la seva consecució.

Barcelona, 18 d’abril de 2008

Cada cop és més clar que haurem de lamentar durant anys que les pressions dels sectors polítics poc convençuts del nou model, i atrinxerats en la lògica dels mitjans de comunicació públics com a camp de batalla partidista, hagin adulterat la nova Llei fins al punt de provocar la inoperativitat per elegir un director general, perquè es vol fer amb criteris de pacte polític, que inclouen pressions, maniobres i xantatges.

En tot cas, tant el retard en el desenvolupament de la Llei, que paralitza els plans de futur a les empreses de la Corporació, com una solució basada només en negociacions polítiques, confirmen que es desaprofita la gran oportunitat que ha significat la nova Llei, i que efectivament no hi ha hagut correspondència entre les elogiables intencions proclamades en seu parlamentària i la crua realitat dels interessos partidistes més estrictes.

És aquesta falta de correspondència la que mereixeria que es visualitzés al Parlament, cas que continuï el bloqueig en el Consell de Govern per elegir el director general de la CCMA. Els treballadors de les empreses filials i la ciutadania no mereixen l’espectacle de les darreres setmanes i si l’òrgan emanat del Parlament no pot complir les seves funcions, és a aquesta institució a qui correspon acabar amb l’impàs, reformant la Llei per desbloquejar la seva aplicació.

Barcelona, 11 d’abril de 2008

Dardo Gómez (Buenos Aires, 1937) és president del Sindicat de Periodistes de Catalunya des del 2001. Porta 32 anys a Barcelona, i ha treballat sobretot en el sector de les revistes, tant d’informació general com especialitzada. L’SPC va néixer el 1993 i celebra enguany el quinzè aniversari. Durant aquest temps ha defensat la necessitat de dignificar la situació laboral i professional dels periodistes, essencial per garantir el dret a la informació de la ciutadania.

El PSOE, en la legislatura anterior, no va complir els seus compromisos en matèria de comunicació. Després del 9 de març, en què ha canviat el panorama?
Certament, el PSOE no ha impulsat totes les reformes que havia promès –la Llei de l’audiovisual, l’Estatut del periodista, la Llei de drets laborals del periodista...– tot i que tampoc no ha dit que deixarà de complir aquestes promeses. En el camp audiovisual, ha fet una reforma de TVE, no com s’esperava, i una llei que fa referència al Consell de l’Audiovisual i que s’ha compromès, ara sí, a engegar en aquesta legislatura. També hi ha el compromís de tirar endavant un Estatut del periodista professional, que no va ser capaç d’activar en la darrera legislatura.

El dret a la informació és una altra de les vostres batalles incompreses...
En aquest país encara no es té clar que hi ha quelcom anomenat dret a la informació que cal exigir i reclamar. A l’interior dels partits polítics, per exemple, no se n’ha debatut mai l’existència, ni una reflexió sobre el dret a la informació. Hem estat els sindicats de periodistes els que hem reivindicat aquest dret ciutadà, perquè és això, un dret ciutadà, no una prerrogativa dels periodistes. Els únics partits polítics que han recollit aquesta sol·licitud han estat IU i Iniciativa.

En quina situació ens trobem els periodistes catalans en relació amb els nostres veïns europeus?
Professionalment, en altres països europeus, entre els quals podem incloure els nostres veïns portuguesos i italians, hi ha uns nivells de dignitat i de consciència que nosaltres no podem ni somniar. Perquè te’n facis una idea: a Portugal s’està discutint actualment una reforma de l’Estatut del periodista en què es planteja la possibilitat que el redactor tingui el control dels seus textos. Quelcom d’inconcebible aquí, on els periodistes es resignen que els seus escrits puguin patir les mil i una penúries. A més, a Portugal no es pot exercir la professió si no es disposa del carnet professional de periodista. L’Estat espanyol és l’únic lloc de la Comunitat Europea que no té Estatut del periodista professional. Existeix a Itàlia des de l’any 1930, a França des del 1946, a l’Argentina des del 1944...

A Itàlia l’organització del gremi periodístic ha creat problemes als governs, no creu?
Hi ha un referent entre les organitzacions de periodistes i és el cas italià, on tenen un Ordine del Lavoro que ho té tot perfectament estructurat i ha permès la millor organització de periodistes d’Europa. Entre d’altres, van evitar que Berlusconi arribés més enllà d’on va arribar amb les vagues que li van organitzar.

Quin balanç fa del Sindicat de Periodistes de Catalunya?
L’SPC acaba de complir 15 anys, però som els qui hem reivindicat un seguit de qüestions sobre la premsa que mai abans no s’havien plantejat. Hem estat el primer sindicat de periodistes creat a l’Estat espanyol i va sorgir des de l’interior del Col·legi de Periodistes de Catalunya amb el suport d’un gran periodista, aleshores degà del CPC, Josep Pernau. Era evident que no es podia fer gaire cosa per la professió si no s’estava a l’interior de les redaccions i si no es representava aquests treballadors lluitant en el dia a dia.

Col·legi de Periodistes i Sindicat de Periodistes. No es donen duplicitat de funcions?
Els periodistes són treballadors de la informació i s’han d’organitzar mitjançant els sindicats, on, com és obvi, no hi participa la patronal. A més, a Europa no existeix res de similar al Col·legi de Periodistes o a l’Associació de la Premsa, associacions força singulars en què hi entra tot: directius, propietaris de mitjans i periodistes de peu. Això sí que té un cert regust corporatiu.

Hi ha la tendència a percebre el periodisme com un tot homogeni. Això no pot portar malentesos?
Hi ha una gran confusió que s’arrossega des de fa molts anys quan els periodistes –això crèiem– ens confoníem amb els directors i amb els propietaris dels mitjans. Pensàvem que érem la mateixa família. I la gent també s’ho creia. Error, perquè els periodistes mai no podrem ni decidir ni influir en la línia editorial del diari en què treballem. Encara avui es manté aquesta confusió sobre les nostres possibilitats i la nostra funció. És més: quan es llegeix una informació determinada en un mitjà determinat, ja se sap que allò respon a un accionista determinat.

Podríem parlar de la proletarització de l’ofici?
El periodista és un assalariat, certament. Però no és un assalariat qualsevol, perquè treballem amb material sensible: la informació, que no pertany a ningú i a tothom alhora. Malauradament, cada vegada es perd més de vista la funció social del periodista, i les noves incorporacions, els joves, s’emmirallen massa sovint en això que en diem èxit mediàtic. Però la cara fosca de l’ofici és la greu precarització que envolta un sector important de la professió.

I quin és aquest sector?
El Sindicat acaba de complir 15 anys i en aquest temps un dels nostres reptes ha estat donar a conèixer la figura dels col·laboradors, o periodistes a la peça, com els anomenen els francesos. Es desconeixia la radiografia de la professió i nosaltres hem denunciat sempre que ha estat possible la situació d’aquest 40% de periodistes que ningú no sap que existeix.

Considera que la premsa rosa o els programes del cor fan periodisme?
Crec que no. La utilització d’eines que corresponen a l’àmbit periodístic no significa que el que es faci sigui periodisme. És una altra cosa. Ni millor ni pitjor: una altra cosa. Al capdavall, la responsabilitat és de les empreses editores que s’han adonat de la quantitat de diners que genera aquest tipus de productes.

Els quioscos, però, mostren una proliferació de productes de tota mena que, en algunes ocasions, desconcerta.
Una altra cosa és el procés que s’està vivint ja fa temps i que tendeix a l’especialització de la informació. Cada vegada més, es divideix l’estament social en divisions més reduïdes en funció dels gustos, de les aficions, dels interessos… Així, trobem productes d’una temàtica determinada amb 5.000 o 10.000 lectors fidels perquè aquests només trobaran aquella informació en aquesta revista especialitzada.

Una lògica aclaparadora de mercat...
Els grans mitjans estan canviant la seva percepció del negoci. Durant la Transició, per exemple, tothom venia informació, perquè la gent estava àvida d’informació. Quan es descobreix el negoci de la comunicació, tot canvia. Aleshores, un empresari disposa d’un diari, d’un parell de revistes, d’una emissora de ràdio, d’un canal de televisió, potser d’un portal d’Internet, però també d’una discogràfica i vés a saber de què més. La informació esdevé, doncs, una mena de propaganda per poder vendre la meva televisió, els meus discos i la meva editorial de llibres. Les grans corporacions de comunicació esdevenen universos tancats: un lector d’El País, posem per cas, només coneix els columnistes i escriptors d’aquest diari, els programes de Canal Plus o de Cuatro i està al corrent de determinats músics de les discogràfiques del grup.

I arribem a la perillosa concentració de mitjans en poques mans: Berlusconi, Murdoch, però també Prisa, Zeta...
La informació és una mercaderia. I el més greu és que es tracta com a mercaderia una cosa que no pertany a ningú, o en tot cas, a la ciutadania. És una estafa, doncs. La informació com a mercaderia i com a eina ideològica, com a propaganda… Tot plegat, una arma letal que genera desinformació. Per exemple: una enquesta elaborada als Estats Units va revelar que el 70% de televidents de Fox News estan convençuts que s’ha demostrat l’existència d’armes de destrucció massiva a l’Iraq.

La llibertat d’expressió, té límits?
La llibertat d’expressió no té límits, però la llibertat de divulgació sí. Quan es vulneren els drets d’una persona, aquesta persona pot recórrer als tribunals i el mitjà en qüestió haurà de ser sancionat. A més, en el cas dels diaris, la llibertat d’expressió afecta només l’editorial i les columnes que s’escriguin.

Em referia a la COPE...
El cas de La Mañana, de la COPE, ja denunciat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, és força demostratiu. Els mitjans de comunicació no poden emetre missatges que atemptin contra la salut de la ciutadania ni que incitin a l’odi com fa la COPE. I, quan es dóna això, els estats han de tenir eines legals per aturar-ho. I a l’Estat espanyol encara està pendent un Consell de la Informació regulador…

Les noves tecnologies estan introduint canvis transcendentals en la manera de fer periodisme, no creu?
De periodisme, només hi ha una manera de fer-ne. Una altra cosa és el suport. Crec que la premsa tradicional i la premsa on line poden conviure perfectament. També, certament, aquest tipus de premsa disposa de molt pocs recursos per treballar. El fet que una redacció estigui integrada per tres, quatre o cinc persones fent un diari comporta també les característiques d’aquest mitjà. I la publicitat en aquests mitjans creix molt lentament. Potser és que aquest mitjà no es va inventar per al periodisme...

Ja ningú no tem la premsa. Ens han domesticat...
En aquest país hi ha una llista negra –no escrita– de periodistes incòmodes que mai no podran entrar a treballar en uns mitjans determinats. Tothom sap que existeix. Ningú no vol que li tanquin les portes. I això fins i tot queda recollit en el darrer Llibre blanc del Col·legi de Periodistes de Catalunya: més del 70% demanaven privacitat, perquè tenien por que el seu nom i les seves opinions es coneguessin en el mitjà en què treballaven. La gent té por de parlar del que passa al seu diari o emissora. I això passa en el nostre país, a Catalunya...

Amb l’esperonament d’aquests bons resultats, el Sindicat ja ha començat a preparar l’edició de l’any vinent amb l’objectiu que sigui la de la consolidació del Kinocscat. Així doncs i considerant-lo un projecte de sector i de país, l’SPC vol treballar conjuntament amb tots els actors participants en el projecte (realitzadors, televisions i institucions) per aconseguir que la mostra esdevingui una cita ineludible pels professionals i sigui atractiva per al públic i permeti donar una segona vida, amb el reconeixement que es mereixen, als treballs documentals produïts per les cadenes catalanes. Les mobilitzacions estudiantils contra el pla de Bolonya van fer que s’ajornés la projecció de Balseros, prevista per al 6 de març a la Facultat de Geografia i Història de la UB. La projecció es farà finalment el dimarts 1 d’abril, a les sis de la tarda, al mateix lloc, l’Aula Magna d’aquesta Facultat , al carrer Montalegre, 6, de Barcelona. A l’igual que en el programa inicial, la taula rodona posterior a la projecció comptarà amb la participació de Carles Bosch i Josep Mª Doménech, realitzadors del documental i professionals de TV3, i Miquel Izard, professor emèrit d'Història d'Amèrica de la Facultat de Geografia i Història de la UB.

A l'acta de la seva decisió, el jurat assegura atorgar aquest premi a Márquez «per la seva defensa de la labor periodística en un dels països en els quals resulta més difícil i perillós la tasca informativa». A més, el jurat ha estès el reconeixement a tots els professionals que des de Colòmbia assumeixen el compromís amb la veritat i, en paraules de Márquez, «sobreviuen narrant la guerra des de la perspectiva de les víctimes».

El jurat del premi, integrat en aquesta ocasió pels periodistes Soledad Gallego-Díaz, Pedro Lázaro i Almudena Ariza, i els professors Antonio Manuel Rodríguez Ramos i Juan Luis Manfredi, a més d'Antonia Parrado i la secretària general de l'SPA, Lola Fernández Palenzuela, ha triat Márquez entre nou candidatures de cinc països diferents després d'una discussió que s'ha perllongat durant gairebé tres hores.

Tant Soledad Gallego-Díaz com Almudena Ariza han posat de manifest l'alt nivell dels participants i han apostat perquè es tornin a presentar en posteriors edicions perquè tots «tenen mèrits per aconseguir-lo». Antonia Parrado ha agraït a l'SPA la convocatòria del premi que duu el nom del seu fill i, al costat de la secretària general del sindicat s'ha sumat a la vaga que porten a terme els treballadors del programa Andalucía Directo.

La Federació Internacional de Periodistes (FIP) també ha fet arribar les seves felicitacions al guardonat. Aidan White, secretari general de la FIP, ha manifestat que «estem emocionats que el premi reconegui l'excel·lent treball que Eduardo realitza per millorar les condicions de vida dels periodistes a Colòmbia». Va afegir que l'impuls donat a la federació colombiana ha permès en poc temps mantenir una lluita col·lectiva dels periodistes per a protegir els seus drets.

El II Premi Internacional de Periodisme Julio Anguita Parrado, que va ser creat en homenatge al periodista cordovès mort a la guerra de l'Iraq el 7 d'abril de 2003, compta amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Universitat de Còrdova (UCO), serà lliurat a Còrdova el pròxim 7 d'abril de 2008.

El text aprovat per les parts inclou un Codi Deontològic que els periodistes, directors i responsables editorials han de complir obligatòriament. A més, permet que s'expressi l'opinió dels professionals sobre el nomenament dels directors dels Serveis Informatius, encara que no és vinculant, i inclou els principis que han de regir la carrera professional. L'Estatut haurà de ser sotmés ara a referèndum, que se celebrarà el pròxim 18 d'abril, entre tots els professionals de la informació audiovisual del grup i, finalment, serà ratificat pel consell d'administració.

A partir d'aquí, s'espera que el pròxim mes de maig es puguin celebrar les eleccions dels membres del primer Consell d'Informatius de la Corporació RTVE. L'Estatut d'Informació ha estat una reivindicació històrica dels treballadors d'RTVE, però cap de les direccions de l'ens, designades tant per part del PP o com del PSOE, va acceptar fins ara la participació dels professionals. La Llei de la Ràdio i la Televisió Pública de gener de 2007 va reconèixer aquest dret, que s'ha plasmat en l'Estatut que s'acaba de consensuar.

En la presentació de les conclusions, el vicedegà universitari va indicar que «el periodista ha deixat de tenir la seva pròpia agenda i iniciativa per crear notícies pròpies, gràcies al fet que les tecnologies i els gabinets faciliten aquest nou pseudoperiodisme, la qual cosa ha permés a les empreses poder «donar cada vegada menys valor als professionals», que cada cop pateixen més la xacra de la precarietat laboral. Això «redunda també en el paper dels becaris en els mitjans, que no haurien d'ocupar treballs de redactors, sinó ser considerats estudiants que van a una empresa a aprendre».

La majoria dels 170 assistents a les jornades, eren alumnes, les grans inquietuds dels quals anaven entorn del futur de la professió, la situació laboral i desenvolupament de les pràctiques. López Hidalgo diu que els estudiants "veuen amb preocupació la situació de les empreses, des d'una actitud crítica, cosa que és bona perquè un greu problema del periodista és que mai no ha tingut consciència de ser un assalariat". Referent a això, el vicedegà opina que "el professional de la informació sempre ha considerat que no havia d'estar en un partit polític o entrar en un sindicat, cosa que ha causat que com a treballador s'estigui afeblint" enfront de les empreses. Durant les jornades es va analitzar la necessitat de pertànyer a col·legis o sindicats de periodistes, ja que a Espanya l'índex de sindicació és "dels més baixos d'Europa". També es va constatar que és difícil trobar un periodista "que no parli dels problemes d'altres sectors i, no obstant això, mai no es plantegi ni discuteixi els problemes propis de la seva professió".

El Sindicat dels Periodistes de la Campània i l'Ordine dels Periodistes de la Campània expressen la seva solidaritat amb la col·lega d'Il Mattino, Rosaria Capacchione, que conjuntament amb altres persones, entre les quals hi ha l'escriptor Roberto Saviano, ha estat objecte de greus acusacions per part de representants del crim organitzat de Caserta. La companya Capacchione que des de fa temps s'ocupa de la informació sobre la camorra casertana, últimament ha estat objecte d'amenaces de clar signe criminal, segons informa l'FNSI a la seva pàgina web. Durant una de les sessions del procés Spartacus, Capacchione va ser acusada d'haver sostingut amb els seus articles l'estratègia de la Fiscalia que tendeix a condicionar les declaracions acusatòries d'alguns penedits de la camorra. L'FNSI i l'Ordine, sense voler intervenir en el treball de jutges i advocats, ratifica la seva solidaritat amb la companya Capacchione, «que ha mostrat una precisió professional exemplar informant de qüestions que al mateix temps que són molt arriscades a nivell personal, reflecteixen fidelment la veracitat dels fets. Capacchione només ha fet el seu treball de periodista, exercitant els seus drets i deures reconeguts i defensats en un estat de dret». A la web del sindicat italià de periodistes (fnsi) es pot trobar més informació sobre el cas.

De les 49 persones d'Andalusia Digital Multimèdia que avui dia realitzen el programa, 39 han participat a la primera jornada de vaga i dels deu restants, cinc es troben de baixa mèdica.

Amb el lema «Andalucía Directo de dol. La meva precarietat és la teva desinformació» els treballadors del programa s'han concentrat davant les delegacions de la Junta d'Andalusia de cadascuna de les vuit capitals de província, així com davant de la Conselleria d'Ocupació, a Sevilla, on després d'informar els mitjans de comunicació del conflicte laboral que pateixen, han lliurat a totes les ciutats un escrit dirigit al Conseller d'Ocupació per informar de la seva situació.

Els membres del programa de Granada, a la sortida de la Delegació de la Junta d'Andalusia, s'han dirigit cap a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, on estava prevista la visita en campanya electroal del president de la Junta d'Andalusia, Manuel Cháves, qui els ha atès a la seva entrada al recinte i s'ha compromès «a parlar amb el Director General d'RTVA».

Els treballadors i treballadores d'Andalusia Digital Multimèdia han arribat a aquesta situació després de diversos intents d'asseure's a parlar amb representants de l'empresa, des del mes de juliol passat. Tan sols el 16 de gener van accedir a asseure's, just dos dies abans de la convocatòria d'una mesa informativa a la porta de la gal·la del desè aniversari del programa. Després, els responsables de l'empresa ADM només han volgut reunir-se per negociar els acomiadaments de diversos treballadors i en cap cas per regularitzar la precarietat laboral, situació en la qual es troba la plantilla.

És per tot això pel que el 26 de febrer passat es van iniciar mobilitzacions, vestint-se tots els treballadors de dol, entre els quals hi havia els reporters del programa. Després de demanar la mediació del SERCLA (Sistema Extrajudicial de Resolució de Conflictes Laborals d'Andalusia) el dilluns 3 de març el comitè de vaga va acudir a l'acte de conciliació amb l'advocat de la companyia sense que aquest accedís a cap tipus de negociació amb els empleats.

Els treballadors d'Andalucía Directo estan desenvolupant el seu treball en condicions precàries: jornades laborals que excedeixen de bon tros les 35 hores setmanals que marca el conveni del sector, en règim de jornada partida (aproximadament 50 hores), amb salaris que amb prou feines arriben als 1.000 euros mensuals (sense retribució de festius, ni increment de l'IPC) o sense assegurança d'accidents, malgrat que es passen bona part del dia a la carretera. Tampoc les seves condicions laborals, regulades per un conveni obsolet que no s'actualitza des de l'any 2002, han estat adaptades a la nova normativa ni a la Llei d'Igualtat.

Les mobilitzacions de les dones i homes que treballen a Andalucía Directo, continuaran amb la convocatòria de vaga per a les jornades de matí dimecres 5 i divendres 7. Així mateix, també s'han previst aturades per a totes les jornades del 16 al 21 de març, coincidint amb el programa especial de Setmana Santa que Andalucía Directo realitza habitualment des de fa deu anys.

Les setmanes que venen seran decisives per completar la renovació de càrrecs i d’organismes de la nova Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La primera decisió ha de ser el nomenament del nou director general, convocat per concurs públic, que es perfila com una figura de gestió, sotmesa al Consell de Govern de la CCMA. Alguns dels candidats tenen qualitats acreditades, però potser i sobretot en l’àmbit de l’audiovisual privat, i amb connexions històriques amb productores obertament partidàries de la privatització de la producció dels mitjans públics.

Formalment, la Llei de la CCMA atorga al director general el nomenament dels directors dels mitjans de la Corporació, amb el vist-i-plau del Consell, i està per veure el perfil que se’ls vulgui donar: també de gestors, centrats en els continguts com en l’etapa Majó, o retornant a una concepció més integral de direcció. En tot cas, caldria que el Consell de Govern esvaís clarament els dubtes, basats en informacions no desmentides, sobre la negociació partidista per repartir-se les direccions dels mitjans i àrees d’influència a la ràdio i a la televisió de la Generalitat, com els departaments d’informatius i de programes.

Per últim, correspon al Parlament nomenar els membres del Nou Consell Assessor de Continguts i Programació, que ha de garantir la presència de representants de la societat catalana, entre ells dels sectors professionals afectats, i dels treballadors de les empreses de la Corporació. Si en el projecte original de la Llei l’elecció era directa des de la societat civil, en funció de la representativitat de les organitzacions, la Llei vigent trasllada l’elecció al Parlament amb uns criteris que obligarà els diputats a concretar les seves referències genèriques, i que pot posar en perill la representació de professionals i treballadors de la CCMA.

Per tot plegat, des de l’SPC reclamem del Consell de Govern de la CCMA i dels grups parlamentaris que actuïn d’acord amb el sentit de la Llei de la Corporació, i assegurin una tria de professionals competents, compromesos amb el model de mitjans públics aprovat, i que garanteixin una representació social, professional i laboral que sigui plural i permeti enriquir la gestió dels mitjans de la Generalitat.

Barcelona, 19 de març de 2008

L'SPIB sol·licita als tres partits polítics del Govern balear que presideix Francesc Antich, (PSOE, BLOC i UM) que compleixin el seu programa electoral en el qual es comprometen a una Llei del Consell Audiovisual i a modificar la Llei de Constitució de l'ens Públic de Ràdio i Televisió de les Illes Balears, per adequar-la a les noves previsions de l'Estatut i al control parlamentari d'aquests mitjans de comunicació. El sindicat de periodistes balears demana l'acceleració del compliment d'aquests compromisos per tal de garantir una televisió més plural i democràtica i la millora de les precàries condicions laborals i professionals dels seus treballadors.

Així mateix l'SPIB reclama que s'acabi amb l'externalització dels serveis informatius que, com es demostra, estan en mans d'interessos purament econòmics, aliens a la pròpia radiotelevisió pública.

El projecte, que segueix la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, estableix que la identificació de les fonts periodístiques en un procés penal ha de tenir un caràcter «excepcional» lligat a la naturalesa particular dels casos. A més, els registres en els mitjans de comunicació o en els domicilis dels periodistes solament haurien de fer-se en presència d'un jutge, que haurà de garantir que no s'atempta de forma desproporcionada contra el dret al secret de les fonts. Així mateix, els periodistes podran negar-se a revelar les seves fonts no solament davant un jutge instructor, com fins a ara, sinó també davant un tribunal, ha indicat el Govern.

També als Estats Units
El president del Comitè Judicial del Senat nord-americà, Patrick Leahy, i el senador republicà d'aquest comitè, Arlen Specter, van sol·licitar la setmana passada que se sotmeti a votació el projecte de llei federal conegut com Lliure Flux d'Informació, que establiria un mecanisme federal per protegir l'intercanvi informatiu entre els periodistes i les seves fonts confidencials. La Càmera de Representants nord-americana va aprovar un projecte similar l'any passat, però l'aprovació del Senat roman estancada davant l'oposició del Departament de Justícia i la Casa Blanca a la iniciativa.

En la renovació d'aquest conveni es persegueix arribar a establir un salari digne, que es pagui el treball que es realitza els diumenges i que la taula salarial del conveni sigui reconeguda com de mínims i aplicable a tots els convenis vigents en premsa diària que estessin per sota d'ella. A tot això es nega de manera tancada la patronal de premsa.

La FeSP es congratula que CCOO i UGT hagin arribat a reconèixer la necessitat d'aquesta última reivindicació; a la qual no haurien d'haver renunciat aquestes centrals en els anteriors convenis; de la mateixa manera que no haurien d'haver acceptat l'existència de la categoria d'auxiliar de redacció amb la qual es precaritza el sector.

Així mateix, la FeSP assenyala que encara que s'arribi a tot el que es reclama, aquest conveni seguirà sent incomplet mentre en continuïn expressament exclosos els periodistes a la peça (col·laboradors i corresponsals) que realitzen gairebé el 40% de la producció dels diaris.

La FeSP recorda que tot i disposar d'una representació més que suficient per participar en aquestes negociacions, li ho impedeix l'obstrucció manifesta dels dos sindicats majoritaris. De totes manerea, això no ens impedeix donar suport a les concentracions i mesures de pressió dels treballadors dels diaris afectats i encoratjar-los a continuar la seva lluita per dignificar la professió, en la qual sempre ens trobaran al seu costat.

Barcelona, 17 de març de 2008

Davant les eleccions generals del pròxim 9 de març, la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) creu necessari recordar que els periodistes ens enfrontem a molts problemes professionals i laborals per desenvolupar la nostra tasca diària. Això afecta directament a la qualitat del nostre treball i, per tant, al dret a la informació de la ciutadania. No obstant això, la majoria de les formacions polítiques no estan fent cap referència a aquesta qüestió en la campanya electoral. La majoria d'elles ni tan sols ho inclouen en els seus programes. Aquest és un resum de la situació:

PSOE

El Partit Socialista Obrer Espanyol es compromet a promoure una Llei General Audiovisual, estendre la reforma d'RTVE a totes les televisions públiques autonòmiques i locals, reformar l'agència EFE i crear el Consell Superior de Mitjans Audiovisuals i Multimèdia. També diu que promourà un Estatut del periodista professional, encara que ho condiciona que s'assoleixi el consens entre sindicats, empreses i associacions professionals.

IU-ICV

Izquierda Unida-Iniciativa Verds, en la passada legislatura, va assumir l'esborrany d'Estatut del periodista professional elaborat per totes les organitzacions de periodistes i ho va presentar al Congrés com a projecte de llei. Ara, aposta per la qualitat dels mitjans de comunicació públics, convida els privats que segueixin aquest model i proposa: un Consell de la Informació Audiovisual, desenvolupar el secret professional i la clàusula de consciència, aprovar un Estatut del periodista professional i una llei que reguli els drets laborals dels informadors, suprimir de les televisions públiques la telescombraria i aprovar un Estatut de l'agència EFE.

CIU

Convergència i Unió (CIU) proposa una Llei de l'Audiovisual i un Consell Superior de l'Audiovisual d'àmbit estatal, i promoure les condicions necessàries per garantir el dret a rebre informació veraç.

PP i PNB

El Partit Popular no dedica cap de les gairebé 2.000 propostes del seu programa electoral a aquests afers. El Partit Nacionalista Basc (PNB) tampoc fa referència als periodistes ni al dret a la informació de la ciutadania.

ERC I BNG

Encara que no en fa esment en el seu programa, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) ha respost les inquietuds manifestades per la FeSP en la carta als candidats i s'ha compromès amb els nostres postulats. ERC també ho ha assumit de manera verbal.

Encara que alguna altra formació també ha mostrat similars suports, la Junta Executiva de la FeSP considera que al tractar-se d'un dret fonamental de la ciutadania, l'elaboració dels programes electorals hauria estat la millor ocasió perquè cada partit hi exposés les seves propostes sobre la matèria. En aquest sentit, lamenta que això ho hagin fet tan pocs.

La FeSP té entre els seus objectius la defensa del dret a la informació, els interessos dels professionals, la implantació en els mitjans d'Estatuts de Redacció i un Codi deontològico, la creació d'un Consell General de la Informació, els drets d'autoria i un Estatut del periodista professional en el qual, entre altres coses, es reguli la figura del periodista a la peça.

Constituïda per sindicats independents i sobirans en les seves decisions, la FeSP no demana el vot per a un partit concret. Es limita a exposar l'interès pels problemes de la nostra professió que ha demostrat cadascuna de les formacions i com els han plasmat en els seus programes electorals, perquè cada periodista n'estigui informat davant les pròximes eleccions del 9 de març.

3 de març de 2008

Amb motiu de la celebració del 8 de març, dia Internacional de la Dona treballadora, volem denunciar un cop més la desigualtat laboral que encara afecta les dones, que ocupen llocs de treball menys valorats, amb sous més baixos i que tenen una taxa d’atur més alta que la dels homes. Aquesta situació s’agreuja al sector de la comunicació i als mitjans informatius, on les dones es troben sovint en una situació molt precària degut a la manca de regulació laboral, sobretot en el cas de les col·laboradores i free-lance –col·lectius fortament feminitzats–, i a unes condicions de treball que no afavoreixen la conciliació de la vida privada i la laboral.

Per això ens congratulem novament de l’aprovació, el 2007, de la Llei orgànica per a la Igualtat efectiva entre dones i homes, que dóna un paper més rellevant a la negociació sindical pel que fa a la introducció de mesures per eliminar la discriminació laboral a les empreses i per promoure estratègies a favor de la igualtat a través d’instruments com el pla d’igualtat. Però cal dir que cap gran empresa de Catalunya té encara un pla d’igualtat, incloent cap empresa del sector de la Comunicació. Per això, continuarem lluitant per introduir mesures que promoguin la igualtat d’oportunitats a les empreses de comunicació i per fer que la Llei d’igualtat es compleixi incloent aquestes mesures en els convenis col·lectius i aplicant plans d’igualtat a les empreses.

Barcelona, 7 de març de 2008

Aquest és el compromís textual del Consell de Govern:
«El Consell de Govern de la CCMA presentarà als comités professionals de les empreses de la CCMA una nova proposta sobre el tractament informatiu de les campanyes electorals que entrarà en vigor abans de les pròximes eleccions.
Aquest consell treballarà amb els representants dels professionals i dels partits polítics per trobar una fórmula alternativa a la del document del passat 13 de febrer que es basi en aplicar criteris estrictament periodístics, que ja inclouen la proporcionalitat i la pluralitat, i sense condicionants de temps ni d’ordre, ni parcials ni totals, tal com es regeix l’activitat professional durant tot l’any.»

Gràcies al suport majoritari de l’Assemblea de Treballadors a favor de la vaga, considerem que hem fet un pas endavant després de deu anys de lluita contra els blocs electorals. Per primera vegada es contempla una informació electoral sense cap forquilla de temps, una reivindicació històrica dels professionals dels mitjans públics.

Seguirem amb molta atenció el compliment d’aquest compromís de cara a pròximes campanyes electorals. Gràcies pel vostre suport!

Barcelona, 6 de març de 2008

La protesta consistirà en quatre aturades de mitja hora a Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i iCat fm, que afectaran les franges horàries de 08 h-08 30 h, 14 h-14 30 h, 19 h-19 30 h i 21 h-21 30 h.

A Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, aquestes mitges hores començaran amb un espai informatiu de cinc minuts (quatre d’informació general i un d’esports, sintonies incloses). Els 25 minuts restants s’ompliran amb música enregistrada prèviament. En cadascuna d’aquestes aturades es llegirà tres vegades un comunicat explicatiu de la protesta: un al començament, l’altre a un quart i l’últim, que tancarà la mitja hora de protesta.

A iCat fm la protesta es començarà llegint el comunicat de vaga. Tot seguit es farà el butlletí habitual i just després s’emetrà la mateixa gravació musical de 25 minuts que s’emet a CR i CI. Finalment, Catalunya Música emetrà en aquests períodes d’aturada els comunicats de protesta i una selecció musical diferent de l’habitual, també enregistrada.

Constatem que a les negociacions amb l’empresa, el comitè de vaga ha ofert suspendre totes les protestes si el Consell de Govern de la CCMA es comprometia per escrit a suprimir qualsevol forquilla de temps en la regulació de la informació electoral en futurs comicis. Els representants de les emissores tampoc no van acceptar cap mena d’arbitratge a través del Tribunal Laboral de Catalunya. Totes aquestes ofertes estan recollides a l’acta de conciliació.

Barcelona, 4 de març del 2008

Les candidatures han estat presentades per diferents organitzacions professionals espanyoles i estrangeres. Concretament, les nacionalitats dels candidats al premi són espanyola (3 d'ells), mexicana (1), colombiana (2), ucraniana (1) i portuguesa (1).

El jurat del premi està integrat aquest any pels periodistes Pedro Lázaro (Canal Sud), Almudena Ariza (TVE), Soledad Gallego-Díaz (El País), els professors Antonio Manuel Rodríguez Ramos (Dret. Universitat de Còrdova) i Juan Luis Manfredi (Periodisme. Universitat de Sevilla), Antonia Parrado, com a representant de la família Anguita Parrado, i la secretària general de l'SPA, Lola Fernández, que actuarà com a secretària del jurat, amb veu però sense vot.

Benvolgut senyor:

Amb motiu de les eleccions generals del 9 de març pròxim, des de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) ens dirigim a tots els candidats a la Presidència del Govern per a presentar-los les nostres principals preocupacions i conèixer la seva opinió referent a això i els seus compromisos concrets sobre elles.

En l'última legislatura s'ha produït algun avenç en la direcció de les nostres propostes amb l'aprovació de la nova llei sobre l'RTVE, encara que ha arribat acompanyada d'una reducció de recursos humans mitjançant prejubilacions que ha ocasionat en les redaccions el descapçalament d'un bon nombre dels millors professionals amb experiència, indispensables per escometre la reforma pretesa.

Entenem que la reforma d'RTVE ha d'estar acompanyada d'una nova Llei de l'Audiovisual i de la creació d'una Autoritat de l'Audiovisual independent, per a completar el marc legislatiu en el sector dels mitjans audiovisuals públics i privats. Però, una vegada més, aquestes iniciatives legislatives han quedat ajornades. També creiem que els criteris de reforma d'RTVE han de ser aplicats al conjunt de les ràdios i televisions públiques autonòmiques i locals que no ho hagin fet, i que són la majoria, per configurar un sector públic que sigui digne d'aquest nom.

En l'àmbit laboral del sector audiovisual no s'ha pogut assolir la negociació col·lectiva, a causa de la persistent negativa de la patronal privada. En el millor dels casos només s'han assolit convenis amb algunes empreses concretes que són de les més grans del sector. Però, al mateix temps, la proliferació de noves empreses radiofòniques o televisives i el dinàmic sector de productores privades mantenen el lamentable estat de desregulació laboral, sent un autèntic pou de precarietat.

Una precarietat que afecta també el conjunt dels mitjans de comunicació de tot tipus, en els quals tampoc s'ha regulat laboralment la figura del col·laborador ni la del corresponsal, que segueixen amb el tradicional sistema del cobrament a la peça, sense que es reconegui la seva dependència laboral de l'empresa i sense cap tipus de contracte.

A pesar de les recomanacions incloses en el Codi Deontològic del Periodisme, que el Consell d'Europa va aprovar per unanimitat en 1993 i que Espanya va ratificar, el dret a la informació que consagra la Constitució espanyola en el seu article 20 segueix sense estar regulat legalment, com tampoc ho està el dret constitucional al secret professional.

Molts són els desajustaments de la realitat informativa a Espanya. Molt lluny queda el compliment del compromís constitucional que la ciutadania té dret a rebre una informació «veraç, plural i completa». Un projecte legislatiu que pretén aquesta regulació, l'Estatut del periodista professional (EPP), ha romàs durant els últims quatre anys en la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats sense que hagi arribat a veure la llum i ha decaigut, per la dissolució de les Corts Generals, després de 109 pròrrogues del termini per a presentar esmenes.

Totes aquestes són preocupacions que transcendeixen l'àmbit del col·lectiu periodístic. D'aplicar-se les solucions que reclamem, es configuraria un model per a la informació que estaria a l'alçada d'una democràcia madura i al servei de la ciutadania. Per tot això, desitjaríem conèixer els seus compromisos sobre aquestes matèries per a la pròxima legislatura, més enllà de les referències o absències del programa electoral de la seva formació política.

Desitjant-li tot tipus d'èxits personals, quedo a l'espera de la seva resposta.

Atentament

Enric Bastardes
Secretari general de la FeSP

Després de sis mesos de negociacions entre el consell d'administració i la comissió escollida pels treballadors per a la seva redacció s'ha arribat a consensuar un text que, entre altres coses, institucionalitza els Consells d'Informatius. Aquests seran elegits pels professionals de la informació audiovisual, i actuaran com a òrgans de control intern per garantir la independència editorial de la Corporació i vetllar per la independència professional dels informadors.

El text aprovat per les parts inclou un Codi Deontològic d'obligat compliment per als periodistes, per als directors i per als responsables editorials. A més, exigeix l'opinió dels treballadors sobre el nomenament dels directors dels Serveis Informatius, encara que no és vinculant, i inclou els principis que han de regir la carrera professional. L'Estatut haurà de ser sotmès ara a referèndum entre tots els professionals de la informació audiovisual del grup i, finalment, serà ratificat pel consell d'administració.

A partir d'aquí, s'espera que al pròxim mes de maig es puguin celebrar les eleccions dels membres del primer Consell d'Informatius de la Corporació RTVE. L'Estatut d'Informació ha estat una reivindicació històrica dels treballadors d'RTVE, però cap de les direccions de l'ens, designades tant per part del PP o com pel pSOE, va acceptar la participació dels professionals.
La Llei de la Ràdio i la Televisió Pública de gener de 2007 va reconèixer aquest dret, que s'ha plasmat en l'Estatut que s'acaba de consensuar.

Entre la resta d'actes previstos, l'SPC vol desenvolupar també trobades de caràcter més local a diferents punts de Catalunya així com també diversos actes lúdics i institucionals per celebrar aquesta efemèride que el Sindicat vol compartir amb el conjunt de la professió. L'SPC anirà informant d'aquests actes a través del Fil Directe i de la pàgina web del Sindicat.

Entenem que els mitjans de comunicació tenen el deure d'oferir una informació objectiva i plural. Aquesta obligació s'ha de manifestar tant en èpoques en què els ciutadans estan cridats a votar en unes eleccions o en un referèndum com durant la resta de l'any i, per tant, la informació electoral s'ha d'elaborar amb els mateixos criteris professionals amb què ja es fa la informació política: selecció de les notícies en funció de l'interès informatiu, respectant els principis de pluralitat, neutralitat, contrast de la informació, veracitat, rigor i equilibri. Condemnam, per tant, la decisió final de la Junta Electoral Central que va desestimar un recurs que la direcció d'IB3 i de la Radiotelevisió de Mallorca aprovaren i en el qual demanaven poder donar cobertura electoral seguint criteris professionals, tant en la durada i col·locació de les notícies com en les entrevistes electorals. Esperam que aquesta protesta serveixi perquè en properes campanyes electorals no es repeteixi aquest model.

Palma de Mallorca, 22 de febrer de 2008

No obstant això, el sindicat exigeix a la Conselleria d'Administracions Públiques que compleixi amb la seva obligació de vetllar pel compliment de les condicions imposades per a les empreses adjudicatàries en els projectes presentats el 1998, condicions que les van fer mereixedores de l'adjudicació de la seva respectiva llicència d'explotació radiofònica. L'SPIR entén que els veritables perjudicats per aquesta situació són els professionals de la informació de la Rioja, col·lectiu al qual «se li nega una borsa d'ocupacions que suposadament les noves emissores radiofòniques anaven a crear». El Sindicat adverteix que si les empreses "no compleixen amb les seves obligacions de contractació de professionals de la informació, i en les condicions dignes que l'acompliment de la nostra professió requereix, l'SPIR exigirà tant a l'Administració regional com a les empreses adjudicatàries les possibles responsabilitats que es derivin del seu incompliment, en l'exercici de les accions legals que poguessin correspondre.»

El sindicat gallec alerta que «els partits i la Xunta no poden continuar sent còmplices d'aquest fet desastrós»; sobretot quan és evident que la majoria de les empreses vulneren les condicions que exigeixen les ajudes publicades en el DOG per la Junta en els últims anys, especialment en allò que es refereix a la promoció de la llengua. El sindicat gallec agraeix a la diputada Modesta Riobó (BNG) la presentació de la Proposició no de llei sobre les ajudes econòmiques destinades a les empreses periodístiques i de radiodifusió. La iniciativa parlamentària recull bàsicament dues propostes. La primera és vincular les ajudes econòmiques del Govern gallec destinades als mitjans de comunicació per a la lluita contra la precarietat laboral dels seus professionals, i introdueix en la convocatòria d'ajudes clàusules que penalitzin les empreses amb alts índexs de precarietat o concedint més puntuació a les empreses que demostrin haver creat ocupació estable en l'últim exercici. La segona apunta que «aquestes ajudes econòmiques estiguin condicionades a l'ús real de la llengua gallega en els mitjans de comunicació, i obligant-los a justificar un augment de l'ús del gallec a totes les seccions».

L'acusador particular demana dos anys de presó per calúmnies, o subsidiàriament, una multa de 14 mesos a 150 euros diaris, a més d'una indemnització de 90.000 euros, que seria de caràcter solidari amb l'empresa. No s'ha presentat acusació per part del Ministeri Fiscal. L'Associació de la Premsa d'Almeria, alarmada pel cas, ha fet públic que «les fiances prèvies al judici per respondre de possibles responsabilitats civils, imposades al periodista i a l'empresa, són absolutament desorbitades, gairebé quadruplica l'import de la petició de l'acusador. Aquest tipus de decisions judicials perjudiquen greument el mitjà i el professional, perquè a part de dur-los a la ruïna, pot desembocar en el tancament de la publicació, en cas de no poder respondre al requeriment, i a la consegüent pèrdua de llocs de treball.»

El setmanari càntabre La Realidad va patir una situació similar quan l'execució d'una sentència d'un tribunal de Santander va provocar el tancament de la publicació per no poder fer front a la multa imposada, posteriorment rebaixada en un 90% per l'Audiència Provincial en revisar el recurs dels responsables de la revista. Un cop la sentència ja va ser ferma, l'editor de la publicació, el periodista Patxi Ibarrondo, es va trobar que el mal ja estava fet perquè La Realidad ja havia desaparegut, i havia deixat tots els seus treballadors al carrer.

Els treballadors i treballadores d'ADM, empresa productora d'Andalucía Directo, han iniciat avui mobilitzacions contra les seves condicions laborals precàries. Les mobilitzacions acordades per l'assemblea s'han inicieu avui amb una jornada en la qual els treballadors han aparegut de dol en pantalla durant el programa. En aquesta assemblea es va acordar igualment altres mobilitzacions i jornades de vaga per als dies 4, 5, 7 i del 16 al 21 de març.

Els treballadors d'Andalucía Directo estan desenvolupant el seu treball en condicions precàries: jornades laborals que excedeixen de bon tros les 35 hores setmanals que marca el conveni del sector, en règim de jornada partida (aproximadament 50 hores), amb salaris que amb prou feines arriben als 1.000 euros mensuals (sense retribució de festius ni increment de l'IPC), o sense assegurança d'accidents tot i estar tot el dia a la carretera. Tampoc les seves condicions laborals, regulades per un conveni obsolet que no s'actualitza des de l'any 2002, han estat adaptades a la nova normativa ni A la Llei d'Igualtat.

Per a tractar d'abordar la situació, els treballadors d'Andalucía Directo duen des del passat mes de juliol intentant, infructuosament, iniciar una negociació amb l'empresa, que ha negat un procés electoral i la constitució de seccions sindicals a les seves delegacions.

L'empresa va accedir a reunir-se amb els representants dels treballadors al gener de 2008, davant la convocatòria d'aquests d'un acte informatiu sobre les seves condicions laborals el dia que se celebrava a Granada l'aniversari del programa. En aquesta reunió, els treballadors van lliurar un document a l'empresa amb totes les seves reivindicacions, però des d'aquesta data l'única cosa en la qual l'empresa ha manifestat el seu interès, ha estat a negociar la retallada de plantilla, mesura que sense cap dubte incrementarà la situació de precarietat dels treballadors.

De moment, però, s'ha definit ja un programa provisional. El lema de l'Assemblea serà Periodisme malalt, un risc per a la democràcia i en el temari inicialment previst s'hi han inclós qüestions com Amenaces al dret a la informació a Espanya. Desregulació i precarització a les empreses de comunicació; La pèrdua de protagonisme dels periodistes a les empreses de comunicació; Periodistes a comarques, la precarietat laboral i professional com a bandera; i Propostes per a la dignificació de la tasca del periodista en una societat veritablement democràtica.

La vaga consistirà en 4 aturades de mitja hora de tots els treballadors de totes les emissores coincidint amb els principals programes informatius de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Aquesta mobilització s’afegeix a l’actual vaga de firmes en aplicació de la clàusula de consciència.

Amb aquesta protesta els treballadors de les emissores de Catalunya Ràdio defensem el dret a fer i oferir als ciutadans una informació sense condicionants ni ingerències polítiques. Aquest és un pas sense precedents després de deu anys de lluita per la derogació total dels blocs electorals.

Barcelona, 25 de febrer de 2008

* Comitè d'empresa i comitè profesional de les emissores de Catalunya Ràdio

De forma creixent, davant cada procés electoral la més important preocupació d'alguns partits polítics sembla ser com limitar el lliure exercici professional del periodisme en la cobertura informativa de les campanyes. Com a conseqüència d'aquesta actitud es vulnera el dret a la informació de la ciutadania.

El trist episodi de la negociació entre PSOE i PP per a preparar els debats en televisió entre els seus màxims líders és una mostra més que aquests partits encara creuen que són ells els amos de la informació i que no tenen prejudicis a menysprear als mitjans públics que són propietat de tots els espanyols.

La fixació arbitrària dels blocs electorals en els mitjans de titularitat pública per la Junta Electoral Central (JEC), que manca de competències per a fer-lo, és un insult i un menyspreu a la capacitat i honestedat dels professionals de la informació d'aquests mitjans. Aquesta actuació ha estat denunciada per diversos col·lectius professionals, denúncia a la qual se suma la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP).

D'altra banda, els principals líders polítics o els seus assessors exigeixen als mitjans entrevistes i debats pactats, en els quals pretenen imposar fins i tot fins als angles que han de captar les càmeres, el que converteix als periodistes en mers espectadors d'aquests mítings particulars.

Aquests mateixos assessors, en el seu afany per controlar les imatges que arriben a l'espectador; posen traves al treball lliure de les càmeres dels mitjans i ofereixen a les televisions el seu senyal institucional dels mítings.

En molts casos, les empreses periodístiques accepten emetre aquestes imatges, amb la qual cosa es converteixen en mers corretges de transmissió de la informació que els faciliten els partits. Això suposa trair la mateixa llibertat de premsa que diuen defensar, per la comoditat i l'estalvi econòmic que això els representa.

Davant aquest lamentable espectacle, la Federació de Sindicats de Periodistes recorda a tots els partits polítics que la informació és un dret de la ciutadania, de la qual n'és la seva propietària; que els periodistes són els mediadors necessaris entre la informació i la societat, i que el respecte a aquest dret fonamental exigeix que ningú posi límits a la independència professional dels informadors. És necessari que acabem d'una vegada per sempre amb aquest vergonyós espectacle.

24 de febrer de 2008

Aquesta és la vuitena campanya electoral en què els professionals de diversos mitjans públics catalans fan vaga de firmes, escrites o verbals, i parcialment també d'aparició en imatge, per protestar per la imposició del minutatge en l'aparició dels partits, encara que sigui globalment i no dia a dia.

Els blocs electorals, que no van existir els primers anys de la democràcia, i que van tenir en inici una finalitat garantista per assegurar una presència equànime de tots els partits en unes radiotelevisions públiques controlades pels governs de torn, no tenen ja cap sentit professional ni informatiu, perquè primen la quantitat per sobre de la qualitat. I no tenen cap suport legal, com s'ha volgut fer creure durant anys, perquè la LOREG només reclama de la informació electoral en els informatius pluralisme i neutralitat, de les quals no es deriva el concepte de proporcionalitat basada en els darrers resultats electorals.

També es cita ara el CAC com a font d'autoritat, però l'Autoritat Audiovisual només fa recomanacions, que obliden també que els blocs no van existir sempre i la primacia de l'aspecte qualitatiu sobre el quantitatiu. Per últim, s'argumenta que calia introduir les forquilles de temps mínim i màxim per partit com a còmput global per evitar que algun partit recorri els plans de cobertura elaborats pels consells d'administració dels mitjans, argument defensiu que vol ignorar que la JEC no té competències per dictaminar sobre la informació electoral en els informatius, perquè la LOREG no li atribueix.

Justament la JEC, que ha rebutjat plans de cobertura flexibles per a RTVE i per a IB3, per recursos presentats per CiU i PP, i ha dictat blocs electorals estrictes en minutatge i ordre d'aparició, és l'objectiu de la demanda al Tribunal Suprem anunciada dijous per diverses organitzacions professionals i a la qual l'SPC dóna tot el suport, perquè ataca l'arrel del conflicte, i per haver estat el sindicat l'organització que més ho va proposar en anteriors eleccions.

D'altra banda, la pràctica habitual de la realització del senyal de vídeo per part de molts partits evidencia la confusió permanent entre propaganda i informació per part dels seus estrategs i la poca consideració que es té de la feina dels professionals i del dret a la informació de la ciutadania. El mateix que demostren els vetos de determinats partits als debats en la radiotelevisió pública estatal, que ja es regeix, com altres, per mecanismes de consens que no s'haurien de qüestionar menyspreant els treballadors dels mitjans i la missió de servei públic que té encomanada.

Per tot plegat donem ple suport a les protestes dels professionals dels mitjans públics i encoratgem les forces polítiques a prendre nota de la lliçó de lluita democràtica que estan duent a terme, que no va en detriment, sinó just al contrari, d'una informació plural i neutral al servei de la ciutadania.

Barcelona, 24 de febrer de 2008